RUTA 1. Pujar a la Safor. Finestra

(Aquest document; textos, fotos i material gràfic, està estret de la web www.auntirdepedra.com, amb el permís dels seus gestors, Óscar Martin, David Gomar i Vicent Cervera i l'acord esplícid amb ells)

Símbol i muntanya que dona nom a la comarca, ens anem a pujar al circ de la Safor, una de les muntanyes més belles, singulars i úniques de la península. De les tres opcions existents per a pujar al cim de la Safor, potser aquesta siga la més coneguda dels senderistes de la comarca. Hem dividit l'ascens en dues variants, intercomunicades entre si a mitjana altura. La primera discorre durant un bon tram pel centre del circ, i la segona puja pel vessant nord-oest, a la partida de les Majones.

Per tal d'accedir a la Safor hem de partir de la població de Villalonga. Buscarem la carretera d'Ador, al costat de l'institut de secundària un camí asfaltat condueix en un parell de quilòmetres a la partida rural de la Reprimala. Recordem que el sufix «–mala» prové de l'àrab i hom pot traduir per «font». Aquest és el nom d'una font molt estimada pels saforencs, obrada, amb sis dolls de bronze pels quals brolla una gran quantitat d'aigua, uns 600 litres per minut. Al voltant de la font s'han construït alguns xalets. A l'altra banda del riu hi ha una antiga fàbrica de llum que l'any 1870 fou un molí de blat.

 
 
Continuarem pel camí, ara en forta ascensió, passarem la pedrera de la Safor —a mà dreta s'inicia el camí del Racó del Duc— fins arribar a una altra font cabalosa: la font de la Safor. Des de la font farem camí fins que albirarem un cartell i les marques de PR al costat d'unes escaletes de fusta. A l'esquerra comença un curt senderol que mena al refugi del Centre Excursionista de Villalonga (consulteu la variant). Anirem per la carretera fins arribar a la partida de les Majones.
 
 
Uns senyals indicadors mostren el camí a seguir, per unes casetes. Junt a una revolta molt pronunciada, un senyal revela la travessa al cim de la Safor i l'accés a la pista de l'Orxa. La via fa unes giragonses abans d'arribar a una casa solitària edificada dalt d'un tossalet, davant la qual es troba el començament d'una senda junt una caseta informativa. Si continuàrem per la pista aniríem a la font dels Olbits per on podríem ascendir també a la Safor pel vessant oest. Ací estacionarem els vehicles.
 
 
La senda, ben senyalitzada amb marques del PR (grogues i blanques) i molt empinada al principi, puja recte fins a un menut coll des d'on contemplarem per primera vegada el circ de la Safor íntegrament. Veurem com una senda puja pel centre del circ fins a nosaltres: hem arribat fins a la connexió amb la senda del refugi de la Safor (consulteu la variant).

 
Situats al vessant de l'ombria, al punt on les dues variants s'uneixen, ascendirem un dels trams més durs del trajecte, de forta inclinació però sense perill. En 35 minuts assolirem el coll de la Finestra, des d'on divisarem novament el circ. L'anomenada finestra és un conjunt de blocs calcaris de grans dimensions que han quedat acrobàticament superposats i formen un balcó natural sobre la Conca de la Safor. Per accedir-hi cal descendir amb molt de compte durant uns minuts per un estret i escarpat senderol que voreja les parets.
 
 
Retornats a la senda, en uns 10 minuts serem al bell mig d'un sorprenent bosquet de carrasques molt delimitat. Encara que molt castigada pels nombrosos incendis, la vegetació de la Safor, declarada Microreserva de Flora, compta amb agradables sorpreses per a l'excursionista com diverses poblacions de carrasca, teixos centenaris i preciosos endemismes valencians com la margarida valenciana, la sàlvia, la pebrella o l'esperó de roca.
 
 

La senda tornarà a prendre pendent fins que, després d'uns 10 minuts, assolirem un coll, el pas de la Nevera, des d'on contemplar un pla cobert d'herba amb una nevera petita sense sostre d'uns sis metres de diàmetre i amb les parets cobertes d'heura, construïda antigament amb coberta de teula àrab. Som al paratge de la Nevera; ací naix la senda que ve des de l'Orxa per la font dels Olbits.

Seguirem el sender, de nou cap amunt, i farem cim en uns pocs minuts. Des del pic, el paisatge resulta impressionant: al sud la Gallinera i darrere d'ella, l'Aitana, el Puigcampana i Bèrnia; a l'oest les comarques del Comtat i l'Alcoià, amb la serra Mariola, el carrascar de la Font Roja, l'embassament de Beniarrés i el Benicadell; al nord més enllà del Mondúver (en dies molt clars, pot apreciar-se la ciutat de València), i a l'est la Mediterrània, el Montgó i, si bufa la tramuntana o el ponent, Eivissa.

Si retornem pel mateix itinerari hem de tenir molta precaució en dies de pluja, perquè la forta inclinació i la composició del terreny poden provocar relliscades sobtades. També podem dirigir-nos a la font dels Olbits. Necessitarem aproximadament uns 60 minuts per assolir la font dels Olbis. Des d'ací, en uns 40 minuts accedirem a l'inici de la senda, a la partida de les Majones. Altra possibilitat és fer el descens pel pla de la Llacuna, seguint el sender PRV43 o la senda de les valls de la Marina, que naix a prop del cim, en direcció sud-est, molt malmesa actualment.

 
Variant. Ascens pel circ
 
Una altra opció per ascendir a la Safor és pujar pel circ. Així, deixarem els vehicles en les immediacions i pujarem les escaletes, un curt senderol condueix al refugi del Centre Excursionista de Villalonga (CEV). Ens trobem als peus del circ de la Safor i si ens hi fixem observarem una senda que mena cap a un pi solitari, abans del qual la senda es parteix. En aquest punt cal extremar les precaucions i seguir l'itinerari al peu de la lletra perquè resulta fàcil perdre el camí. Ens dirigirem per la dreta i travessarem la mallada Verda. El perfil de la senda s'esvaeix per moments, hem de circular cap a un coll situat al vessant nord-est de la Safor. Allí connectarem amb la senda que puja al pic de la Safor des de la pista de les Majones a l'Orxa.
El camí pel circ, donat que no és una ruta habitual, sol trobar-se perdut i fins i tot desaparegut. Fa uns anys pujàrem pel centre del circ fins les parets de baix del cim i hi havia una senda més o menys definida fins la part baixa de les parets. Hui dia (tardor de 2011), aquest camí ha desaparegut absoluta i completament. Per tant, molta precaució, i no intenteu seguir el camí del circ si no compteu amb experiència en "camp a través valencià", una de les varietats d'esports de risc més complexes que hi ha al món (què sabran els atletes del Tour du Montblanc d'argelagues i esbarzers, jeje!!).
 
 
   
 
Perquè el circ de la Safor és únic?
 
 
La serra de la Safor, que dóna nom a la comarca, compta amb una superfície pròxima a les 3.500 ha i abraça els termes municipals de l'Orxa, Vall de Gallinera i Villalonga. El circ de la Safor, malgrat ser una de les formacions càrstiques més singulars de la península, en forma de ferradura, és rosegat des de fa anys per una pedrera situada a la base sense que cap autoritat s'interesse per la protecció d'aquest extraordinari entorn. El cim, de 1.013 metres d'altitud, és la major altitud comarcal i també una de les muntanyes més belles i impressionants del País Valencià. L'amfiteatre de la Safor s'obri cap al nord, amb una longitud màxima d'uns 2,4 quilòmetres (de sud a nord, fins el riu Serpis) i una amplària màxima d'uns 2 quilòmetres (d'oest a est). Des del pic a la pedrera existeix un distància superior als 800 metres, cosa que implica un desnivell mitjà del 45%, i s'aproxima a la vertical a partir dels 750 metres d'altitud.
 
 

Encara que el cisellat de la magnífica forma en U de la muntanya de la Safor semble una acció de les glaceres quaternàries, com ocorre a les valls pirenaiques, el seu origen és encara més antic i, ensems, més complex. La teoria més acceptada afirma que l'acció de les aigües subterrànies sobre les calcàries i dolomies del circ (roques rígides i molt permeables) formaren una muntanya molt carstificada (plena d'avencs, coves i galeries). Amb el temps, la Safor començà a enfonsar-se, situació afavorida per l'existència a la base de margues (roques febles, deformables i molt castigades per l'erosió del Serpis). Els fragments enfonsats els degué evacuar el riu Serpis i amb el pas del temps es formà l'actual arc de ferradura del circ.

 

Adjuntem ací el fullet publicat per l'Ajuntament de Villalonga per tal d'informar als veïns, a les veïnes i als visitants de l'itinerari en questió. El pots guardar clicant sobre les imatges amb el botó dret del ratolí i elegint la opció "guardar imatge com".