Descripció- Excursió

(Aquest document; textos, fotos i material gràfic, està estret de la web www.auntirdepedra.com, amb el permís dels seus gestors, Óscar Martin, David Gomar i Vicent Cervera i l'acord esplícid amb ells)

El Racó del Duc, també conegut com el barranc de l'Infern, és el tram del riu d'Alcoi o Serpis comprés entre Villalonga i l'Orxa, on el riu travessa un impressionant congost limitat per les serres de la Safor (1.013 m) i la Cuta (680 m). La ruta discorre per l'antiga plataforma del desmantellat ferrocarril Alcoi-Grau de Gandia, pendent de ser catalogada com a via verda. Malgrat la seua distància (12 quilòmetres), es tracta d'una ruta amb suaus pendents, quasi inapreciables, senzilla i molt accessible per a visitar-la a peu o amb bicicleta de muntanya. Aquestes característiques defineixen la ruta com una de les més conegudes, visitades i volgudes a la Safor.

Per trobar la Via Verda ens hem de dirigir a Villalonga (La Safor, País Valencià), buscar l'avinguda de l'Orxa (direcció carretera d'Ador CV-685), junt a l'institut de secundària, i pel carrer Reprimala arribar fins la font del mateix nom, on trobarem una zona de xalets. Continuarem el camí en direcció oest passant per una maleida pedrera de grans dimensions que irremediablement i sense que cap autoritat ho evite està desfent el major tresor natural de la comarca, el circ de la Safor. La travessarem amb precaució fins a descobrir ben senyalitzada una pista de terra ("Camí de l'Orxa") que descendeix bruscament a la cerca del riu. Ací estacionarem els vehicles.

Pista d'accés a la plataforma del ferrocarril

http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1118878

Una pista de terra descendeix ràpidament entre la solana de Ferrer i el barranc de la Safor. A mesura que caminem, distingirem una bona panoràmica de la vall de Villalonga, amb els bancals de tarongers que arriben al poble aprofitant l'aigua del Serpis. El camí gira a l'esquerra, on s'han instal·lat alguns xalets. Als 5 minuts començarem a caminar paral·lels al riu; el camí perd pendent ràpidament. Travessarem uns bancals de pins i garrofers situats a ambdues vores del camí. Es tracta d'una zona d'ombria, molt verdosa, on abunden les falgueres. Les figueres, molt abundants, creixen de forma salvatge i sovint arrelen a les mateixes parets rocoses. L'antiga Fàbrica del Cèntim està situada a tocar de la vella plataforma ferroviària a la qual ens unirem a poca distància. L'edifici apareixerà en un revolt del camí, en poc menys de 10 minuts, per la nostra dreta i completament enrunada. Hem de retenir aquest punt del recorregut perquè el reprendrem a la tornada. Som davant del primer túnel del ferrocarril. Les obres de construcció obligaren a realitzar nombroses i importants modificacions de l'entorn, com els ponts i els túnels. Hi existeixen vuit túnels en total, cinc al tram Villalonga-l'Orxa, la numeració dels quals comença a Alcoi. Junt a un senyal, a la dreta de la ruta, observarem una petita senda que descendeix cap al riu; si baixàvem uns pocs metres, admiraríem el monument a Senén Pla. A l'altra banda del Serpis, vora el magnífic gorg de les Calderes, es construí la Fàbrica de la Mare de Déu, digna de contemplar per la seua disposició, penjada sobre el riu (és de lamentar l'estat tan ruïnós). Des d'aquest punt contemplarem, a l'anticlinal de la Cuta, un conjunt molt interessant de replecs en ziga-zaga, formats per estrats horitzontals i subhoritzontals modelats sobre roques del Juràssic Superior.

El piló de Senent i la fàbrica de la Mare de Déu

Retornats a l'itinerari, penetrarem pel primer dels túnels, conegut com la Mina Llarga o Fosca; amb 250 metres és el més llarg dels cinc túnels del trajecte Villalonga - l'Orxa. Es fa aconsellable anar equipats algun tipus de llanterna que il·lumine el recorregut perquè hi existeix un tram on la foscor es torna quasi absoluta.

Boca del segon túnel o Mina d'Onofre

Els respiralls que donen al riu aporten tan sols una mica de claror en alguns punts. Per entendre la necessitat d'aquests respiralls, només cal imaginar una antiga locomotora de vapor travessant aquest túnel, com la situada davant l'estació de Gandia, amb les calderes enceses a la màxima potència a fi de superar el desnivell d'accés al túnel i el dens fum produït per la combustió del carbó eixint per les ximeneres.

Túnel de l'antic ferrocarril Alcoi-Gandia

Pocs minuts després de superar aquest pas subterrani i vorejar un meandre del riu, trobarem el següent, la Mina d'Onofre, de 130 metres. El travessarem i eixirem directament al Racó del Duc. El riu forma ací un meandre considerable, es tracta d'una zona sedimentària on hi ha plantacions de tarongers i un aqüeducte a l'altra vora del riu. Si ens hi fixem detingudament, a la dreta, dalt la muntanya, divisarem la cova del Racó del Duc. Passarem vorejant una antiga caseta del ferrocarril, mig assolada però amb tot l'encant característic de les construccions ferroviàries de l'època. Durant el trajecte descobrirem algunes d'aquestes construccions, utilitzades pels vigilants del ferrocarril i actualment quasi totes en ruïnes.

Caseta del Racó del Duc

El camí s'encaixona, voltat per elevats murs de pedra, amb més de tres metres d'alçària en alguns trams. Crida l'atenció uns característics orificis laterals que suposem utilitzava la gent per a amagar-se quan passava el tren. En 5 minuts creuarem un antic pont de pedra; a la dreta advertirem l'existència d'una de les poques centrals que avui dia encara funcionen: la Fàbrica del Racó del Duc.

Paratge del pont de pedra

A l'esquerra, el riu crea un gran meandre tancat, verd i fresc, per on ja no hi discorre l'aigua, molt valorat pels saforencs durant la Pasqua.  En 10 minuts de tranquil caminar arribarem a la boca del tercer túnel, la Mina de Morú, de 30 metres.


Tercer túnel o Mina de Morú

Sobre el riu s'eleva, envoltat d'altius i enormes xops, l'assut de Morú, possiblement un dels paratges més assossegats i agradívols de la ruta. A l'esquerra, vora la desembocadura del barranc de la Parra, comença la senda de la font de la Mata, on destaca l'abundància de baladre de grans flors rosades, planta verinosa tant per a l'home com per al ramat.

Assut de Morú

Uns 10 minuts després comença el quart túnel, la Mina de la Garrofera, el més curt, de només 20 metres. A l'eixida els bancals de tarongers enjardinen l'itinerari junt a la Garrofera, una antiga estació que rep el nom i l'ombra d'un antic i gran garrofer.

La Garrofera

Als pocs metres, el camí gira bruscament cap a l'esquerra. A la nostra dreta, discorre l'impressionant barranc de l'Enxima, l'afluent més important del riu d'Alcoi a la zona. La vall s'estreny, estem endinsant-nos en l'Estret de l'Infern, davant nostre destaca la cova dels Porcs.

La plataforma del ferrocarril

L'antiga plataforma del ferrocarril travessa el riu per un pont desmantellat (de la mateixa factura que els ponts construïts a Gandia o Vilallonga). Abandonem la via imaginària i continuarem marxa per una pista de terra que mena directament a la Fàbrica de l'Infern. Es tracta d'una molt interessant construcció del segle passat, darrere la qual un camí de servei la uneix a les antigues cases dels treballadors de la hidroelèctrica, avui en ruïnes, on destaca una petita capella. Darrere de la central ascendeix un senderol, de fort desnivell, fins a la font Serquera. A la rodalia de la fàbrica s'erigeixen els únics exemplars de pi pinyoner del paratge, així com altres espècies com el cedre, el lledoner o l'ailant, a més d'altres arbres fruiters. També paga la pena fixar-se en les impressionants atzavares que creixen en aquest indret.

La fàbrica de l'Infern als peus del Serpis

Vista aèria de l'entorn de la fàbrica de l'Infern

Per un pontet canviarem de riba i passarem al terme municipal de l'Orxa. Durant uns quants metres caminarem paral·lels a l'antiga plataforma del tren per a reprendre-la abans d'arribar a una revolta. A l'esquerra destaca l'aqüeducte que canalitza l'aigua de l'assut del Forn fins a la fàbrica de l'Infern. En aquest tram, el caixer del riu s'eixampla notablement. És un bon moment per a descobrir l'abundant vegetació de ribera: xops, àlbers blancs, salzes, però sobretot hi destaquen els canyars per tot el recorregut.


Riu Serpis, Blanc o d'Alcoi

Al costat d'una revolta pronunciada ensopegarem amb una caseta del ferrocarril i un antic dipòsit d'aigua, del qual només resta la base d'obra, amb la típica arquitectura de les construccions ferroviàries.

Dipòsit i caseta del ferrocarril

Poc després sentirem el soroll de l'assut del Forn, amb abundant vegetació i bona ombra per a descansar, portem hora i mitja de camí i caldrà fer un descans lleuger. Vora l'assut, en una zona densa de canyar, fa la viu-viu una abundant població de fardatxos. Tot just al costat de l'assut es manté intacta una casa del ferrocarril, d'especial grandària.

L'assut del Forn

Quasi a tocar de l'assut comencen dues sendes, una a cada vora del barranc del Moro. La senda de la dreta mena a un antic forn de calç i la de l'esquerra descendeix dels cingles de la Solana pel barranc del Moro. Travessarem el cinquè túnel, aquest d'una longitud considerable (120 metres), al costat d'un tancat meandre del riu. A l'altra banda del riu podrem contemplar de les ruïnes envaïdes de vegetació del molí d'Enmig, un interessantíssim molí fariner del 1.843 format per dues naus. No conserva ni sostre ni cap aparell del molí ni cap mola, trobant-se en un estat de ruïna quasi total. El cacau o zona inferior, soterrat, destaca per la seua volta en arc rebaixat.
Una nova corba per damunt d'un cridaner pont de pedra i ens trobarem caminant pel racó dels Boters, on farem una aturada a la cristal·lina bassa i font de Botero, fàcilment localitzable si estem atents als senyals.

Molí d'Enmig

Bassa i font dels Botero

A escassa distància la pista es desvia del curs del Serpis, tot just al trobar-nos una nova (i enderrocada) caseta del ferrocarril; al fons es divisa el castell, primer musulmà i després templer, de Perputxent i l'estació de l'Orxa, on fineix la ruta. Una antiga fàbrica de paper serveix de fita a l'antic recinte ferroviari. A l'altra banda del riu, ben avall, destaca el poble de l'Orxa.

El castell de Perputxent a l'Orxa

Per cert, la pròxima volta que passeu per l'altura de l'antic dipòsit, amb la següent foto vos podreu imaginar com era fa 50 anys el paratge:

Al tornar, a l'altura del primer túnel, seguirem recte per l'antiga plataforma del ferrocarril, veurem l'assut de l'Esclapissada i tornarem al camí de la pedrera a prop de l'antic pont desmantellat de la Reprimala.

Plataforma del ferrocarril

Assut de l'Esclapissada

El riu Serpis
 

El riu Serpis, Blanc o d'Alcoi és un riu de 75 quilòmetres que naix a Alcoi gràcies a l'aportació dels aqüífers de la Mariola i del cabal d'afluents com el Barxell, el Molinar o el Cinc. A Cocentaina rep les aigües del riu Agres i zigzaguejant travessant el Comtat omplint l'embassament de Beniarrés, gràcies al qual s'estabilitzen les avingudes i es manté un cabal més o menys regular. A continuació s'uneix al barranc de l'Encantà i s'endinsa a l'estret de l'Infern per l'Orxa, creuant la comarca de la Safor fins assolir Beniarjó, on rep les aigües del Vernissa; desprès de travessar Gandia, ja sense pràcticament desnivell, desemboca entre les platges de Venècia i els Marenys de Rafalcaïd.